divendres, 15 de juliol de 2016

L'Abril al jardí


Les fulles menudes llisquen entre els seus ditets i ella les mira 

Les mira embadalida com qui ha trobat un tresor, sense saber que el tresor ho és ella

Les fulles esmicolades juguen i salten entre les seves cuixetes petites

Juguen amb els plecs del seu vestit que fa joc amb l’estiu d’aquí

Les fulles de colors s’emmirallen al seus ulls, que frisosos i curiosos per mirar coses, no donen abast a veure-ho tot

I un gos s’apropa, és un gos amic , però ella recela perquè és petita i encara no sap qui ho és d’amic

Un lleu ventijol li fa petonets a les galtes, que enceses pel sol omplen tot el jardí de petiteses dolces, de confidències delicades, de paraules recloses i de totes les coses que solament saben els petits.

Les fulles menudes llisquen entre els seus ditets i ella les mira...

i per un moment el món sencer es confabula i es torna també , secretament més bonic.

Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada