diumenge, 3 d’abril de 2016

A cop d'ull no ho sembla

( per la Maria)

T'hem vist entrar , de bracet de germà i de flors vermelles
Els núvols han fet treva  perquè el sol tregui  cap aquesta tarda
A cop d'ull no ho sembla que hi siguin, ningú ho diria...

El mes d'abril embolcallat  de perfums t'acompanya  fins la porta
i t'empenta  cap endins
Entre ell i entre blancs i  cançons, acomodes la mirada on pots
frisosa per veure tots els que t'acompanyem
A cop d'ull no ho sembla que hi siguin , ningú ho imagina...

Els que et recordem petita i tossuda
Els que sabem de tu i de les teves batzegades
Els que t'hem conegut de a prop
Els que hem plorat amb les teves llàgrimes
endevinem el llenguatge implícit
A cop d'ull no ho sembla que hi siguin, ningú ho pensa a priori...

Però hi són, ho sabem
és un secret a veus
és el millor regal,  el millor dels capricis

És veritat que a cop d'ull no ho sembla, però quan acaba la festa
s'ha trencat per un moment el vel que ens separa
i sentim amb el cor que no enganya
la felicitació més sincera i pregona
de part de qui tots sabem sense dir

Glòria Vendrell i Balaguer
2 d'abril del 2016



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada