Com comunicar als alumnes?


Després de la lectura de "El eje de la comunicación. habilidades comunicativas" de I.Cases, trec algunes conclusions:

1. És veritat que el professor fa de professor des del “que és”, amb tots els avantatges i desavantatges que això suposa i no podria pas fer-ho d’una altra manera, però també és veritat que cal que sigui conscient de “qui és” i de  "com és"  per a fer més fructífera la comunicació. De la mateixa manera també és del tot necessari que sigui conscient de “ qui són” i “ com són” els seus alumnes, per a poder desemmascarar , incidir, aprofundir, rellegir, reinterpretar etc.

Però sobretot ha d’aprendre a escoltar , primer a si mateix, per a poder després escoltar els alumnes: aprendre a escoltar és en definitiva, interessar-se i comprendre’s a un mateix i interessar-se i comprendre el punt de vista dels altres. L’exercici de l’escolta afavoreix l’estima i l’autoestima ; solament qui s’estima és capaç d’estimar ; i solament qui s’estima i estima pot comunicar amb autenticitat.

2. El contingut de la comunicació té implicacions que van més enllà del pur coneixement intel·lectual, la qual cosa fa del tot necessari que el comunicador comuniqui en veritat. 

És veritat que el professor pot aprendre i millorar la comunicació gestual i que cal que hi dirigeixi tots els seus esforços, però també és veritat que la primera preocupació hauria de ser la de creure , desitjar i viure, el que comunica.  El cos no menteix i els alumnes ho saben i ho noten. En tot cas, el cos pot dissimular, amagar o reservar, però això també se sap i es nota.

No podem passar per alt que les nostres primeres experiències de coneixement han estat experiències afectives que no han necessitat cap tipus de discurs verbal. Un nadó aixoplugat per una mare que el mira amb tendresa és la icona de la comunicació afectiva més efectiva. Així doncs, portem en el més pregó del nostre ésser aquesta capacitat gairebé innata d’aprehendre les emocions de l’altre. El discurs pot ser perfecte i arribar a connectar amb la intel·ligència, però no comunicar res a dins del cor. 

En la mida en que el professor creu el que diu i és honest amb el que comunica, forçosament el seu cos l'acompanya en el  discurs i això és el que fa en definitva que la comunicació sigui creïble.

3. En qualsevol cas partim de la base de que no som  perfectes i que tampoc pretenem ser-ho, cosa per altra banda impossible. El que sí es pot fer és caminar sempre  sense perdre de vista qui som tots plegats  i fer-ho cada dia novament, convençuts de  que es tracta d'un dia nou, totalment per estrenar.

Glòria Vendrell i Balaguer
març del 2016




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa