dimarts, 25 d’agost de 2015

Un tomb per Lleida

claustre de la Seu vella
Lleida és i ha estat sempre lloc de pas. Passant per l'autopista,  anant o venint de la península, s'albira la silueta inconfusible de la Seu vella. Els de Barcelona ho tenim tant a prop, que hom sempre pensa que qualsevol dia s'hi pot anar. M'avergonyeix una mica dir-ho, però encara no havia trobat el dia adient fins el passat diumenge. Un error imperdonable, la veritat. De totes totes ha estat molt més bonic del que em pensava i del que m'havien dit.

Malgrat els efectes demolidors a causa de l'ús impropi que ha tingut la Seu, cal dir que alberga un encant irrefutable, atorgat no solament per les pedres, els detalls de les voltes, la barreja d'estils i les pintures, sinó també pel seu enclavament, precís i sobirà.  

Però la Seu vella fa companyia al castell de la Suda, que gràcies a les acurades tasques de reconstrucció i recuperació, ha deixat a la vista els vestigis del que va ser residència reial, ja que pel que sembla allà va ser on el 1150 es va celebrar el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, inciant així  la nissaga reial  catalano-aragonesa. Va ser també aquí on es va reconèixer Jaume I com a rei a les corts de 1214 i on el 1460 Joan II va empresonar el seu fill,  el príncep Carles de Viana ( enterrat a Poblet )

Les fortificacions afegides en la guerra de secessió han contribuït al caràcter propi del turó. Si un dia van ser motiu de bel·licismes, avui, arrenglerades amb catifes de gespa ben cuidada, han perdut  en inquietud i temor  i  han guanyat en harmonia i concordança.

Als peus del turó es desplega el que queda de la ciutat antiga ( hauré de tornar un altre dia per acabar de passejar-la) A continuació de l'església i plaça de sant Joan , trobem  l'eix central:  el carrer Major. Es tracta d'un carrer comercial paral·lel al riu,  llarg i estret on hi treuen cap places i  edificis notables,  la Paeria, l'antic hospital i la catedral nova, per exemple.

La plaça de sant Joan que  ja existia el 1149 conté una església amb façana neogòtica que duu el mateix nom. Refeta d'una antiga construcció romànica  va ser durant molt de temps cap de la principal parròquia de Lleida.

El palau de la Paeria ( seu de l'ajuntament) deu el seu nom a paer, que etimològicament prové del llatí paciarium i que vol dir "home de pau". Al batlle tradicionalment se l'ha anomenat Paer. Es tracta d'un edifici civil romànic del s.XIII.

L'antic Hospital de Santa Maria  ( construcció gòtica civil) va ser salvat gràcies a la catalogació com a edifici d'interès artístic arquitectònic. Avui en dia alberga la seu de l'institut d' estudis illerdencs.

La Catedral Nova no li fa ni pessigolles a la "vella", però és també de visita obligada. Es tracta d'una construcció d'estil neoclàssic-barroc, tot i que cal dir que ha patit nombroses modificacions.

El passeig ombrívol dels Camps Elisis és un bonic parc a l'altra banda del Segre, des d'on es pot prendre magnífiques vistes del turó de la seu vella i de la silueta del riu,  que tot passant per la ciutat, sembla que s´hi aturi en un  recés de calma.

I què millor que acabar la visita amb uns boníssims cargols a la llauna ?

claustre de la Seu
nau central amb abssis romànicde la Seu
la Seu vella
la seu vella
claustre de la Seu
claustre de la Seu
la Seu vella des del Segre

muralles de la Suda

esplanada del castell de la Suda
castell de la Suda
camps Elisis 
església i plaça de sant Joan
carrer Major
La paeria
catedral nova
el Segre
Hospital antic
cargols a la llauna

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada