Últim dia als Pirineus

Blanhiblar
Ahir ja em vaig acomiadar de Bossòst per la nit i aquest matí marxant , de Vielha i de tota la vall en el seu nom, encarada a la finestra del cotxe, en un dolç i últim intent de veure, d’olorar, de sentir i de percebre .... però no és possible, tot s’escapa... no podria ser d’altra manera

La idea era marxar al matí per arribar el migdia a casa, però s’ha llevat el dia tan clar i tan diàfan que hem tornat a Beret. Excursió no en farem perquè avui no és el cas, però sí una passejadeta per on puguem.

El primer ha estat el telecadira que puja a Blanhiblar. El sol vaivé del telecadira tan pujant com baixant ha estat un petit plaer indescriptible : el bressol del vent lleuger , la vista del prat, de les valls i de les muntanyes , la volada d’algun ocellot que no podíem distingir, el trot d’uns quants cavalls, el sol que encara no cremava... les endorfines s’han posat a to i han carregat les bateries per quan arribi el curs sense muntanyes.

Un cop dalt, el millor ha estat la vista, a l’esquerra amb els cims a tocar i el tuc Saboredo fins el Posets a la dreta i més enllà.

M’il·lusiona distingir els cims, els ports, els colls... jugar a endevinar on cauen cadascuna de les petites valls i llacs , però m’il·lusiona encara més pensar que hauré de tornar per veure tantes coses boniques que encara ens queden i que sortosament no acabarem mai.

Des de Beret una parada a la Bonaigua per mirar des de dalt la vall de Ruda que vam fer fa uns dies i tot seguit la mare de Déu de les Ares, el camí del Gerber, el bosc Gerdar... fins Llavorsí on acabem amb un bon dinar al restaurant Riberies.

I ara sí, camí avall, pensant agraïda quan podré tornar. 

Me’n recordo del salm 94 dels laudes : “ Té a la ma les entranyes de la terra i són d’Ell els cims de les muntanyes
última nit a Bossòst
última nit a Bossòst
adéu a la casa de Bossòst
Adéu Vielha
Pla Beret
Pla Beret


des de Blanhiblar
des de Blanhiblar
La Bonaigua
al Riberies de Llavorsí

Glòria Vendrell i Balaguer
2 agost 2015

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa