Venbariarismes

Es pensava que correria tots els oceans, que ningú mai el podria vèncer, es creia temible i valent com mai ningú ho havia estat. Però va ser el dia del gran tauró quan es va adonar de qui era realment. El gran peix no es va acoquinar ni una mica davant de les seves mostres de coratge, ans al contrari... El pirata va quedar surant sobre el mar a expenses del vaivé de les ones. Va pensar que sobreviuria nedant, però la seva cara de cartró no li va permetre. A mida que es mullava, en la mateixa mida s’anava esmicolant en engrunes marronoses sobre el mar. El pitjor de tot no va ser el naufragi, sinó adonar-se de qui era realment. En va quedar solament el nas de plàstic i el pegat de l’ull. Pobre pirata Glòria Vendrell i Balaguer març del 2015

núvol de les paraules de les cançons d'Antònia Font.larespostaes42.wordpres.com    Al principi hi eren totes però no ho sabia. Bategaven més endins del cor. Impreses en les neurones més fondes, gemegaven per sortir sense saber-ho. Després va passar que es trobaven sovint , i era tal el soroll que feien, que les sentien de totes les contrades. Eren tantes i tan cridaneres que acabaven barallant-se, s'amuntegaven les unes sobre les altres, es trepitjaven i pugnaven per ser les primeres en sortir. La competició va ser tan dura que van anar a escola per sofisticar-se i per aprendre educació. Es van organitzar, van respectar el torn i es van tornar precises i acurades. Amb la mateixa lentitud amb que van brollar de les fondàries, van anar minvant. Ja no eren tan nombroses, algunes no trobaven el seu lloc i a altres els costava cada cop més esbrinar quan era el seu torn i saber quina era la seva mida justa. Van desaparèixer de nou gairebé del tot. Per més que em