La cadira pacient
La cadira pacient ha recollit totes les fulles que el jardí ha fet caure,
ha vetllat mentre dormia,
ha guardat les meves coses,
ha esperat sense dir res.
La cadira pacient m’ ha donat el seu color,
s’ha fet vella pel sol i la rosada,
estiu rere estiu
sota els arbres.
La cadira pacient no gosa venir a buscar-me
no s’imposa, no em crida,
no m’obliga,
no vol res especial de mi.
La cadira pacient que sempre hi és
aquest matí, al visitar-la,
m’ha semblat per un instant,
que s’ha alegrat d’estar amb mi
Glòria Vendrell i Balaguer
Agost del 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada