Dietari de Pirineus. Dia segon

Esterri d'Àneu a dos quarts de set del matí
El cel d'Esterri a les 8 del matí
A les valls d’Àneu el cel està lleugerament cobert. Discretes boires llisquen per la vall . Les olors humides entren per les finestres entreobertes. És l'hora del perfum i de l'espera.

Monestir de Santa Maria de Gerri de la sal

El prevere Espanell ens ha obert la porta i mil anys d’història s’han esmunyit entre els murs de Santa Maria de Gerri. Es tracta d’una antiga abadia benedictina que malgrat els espolis i les transformacions que ha sofert, continua guardant gran part del seu esplendor... Mentre som dins, la Noguera Pallaresa que transcorre pel costat, conversa amb les salines abandonades.
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Gerri de la sal
Sant Pere del Burgal
Com que no queda de pas, no és fàcil arribar-s’hi a sant Pere del Burgal. L’indret és ombrívol, fa olor de terra humida , de llimacs i de sotabosc. Tres naus, tres absis decorats amb arcs llombards i importants frescos a l’interior... tot i que mig enrunat, el monestir romànic és una delícia .
Camí de Sant Pere del Burgal
llimac groc
llimac marró
llimac negre
Sant Pere del Burgal
eremitori de Sant Pere del Burgal
Son
Son ens vigila sobre Esterri i València d’Àneu. Si hom s’hi fixa, pot veure que el magnífic campanar llombard treu cap discretament. El poble coronat pels 2696 del pic Teso, és petit i capriciós, com les nuvolades que no acaben de marxar.

antiga església de Son convertida en casa de pagès
rosa groga a Son
Sant Just i sant Pastor de Son

Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2014


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa