Venbariarismes

La Seu d'Urgell en una cruïlla de camins, ha estat visitada des de molt antic. No sé si va ser Hèrcules l'egipcià el 1699 aC o no, però el cert és que per la seva situació, resulta molt creïble pensar que era un lloc on hom s'hi trobava bé, el lloc ideal per fer-hi estada i casa. De fet les primeres restes de les que sembla tenir-ne constància es troben al turó de Torreciutat i daten del Bronze final. La seva catedral, l' única romànica a Catalunya , apart d'esplèndida, també té regust d'antic, ja que les recents excavacions arqueològiques hi han trobat vestigis paleo-cristians. La història més recent va lligada a les Olimpíades de Barcelona del 1992: Al pas per la Seu, el Segre va ser refet i bellament reconduït . Sense Olimpíades, avui és oci, passeig, hortet i tot el que un es vulgui imaginar. El que està clar doncs, és que a més a més de muntanya , de magnífiques vistes al Cadí i de punt estratègic per a les anades i vingudes pel Pirineu, d

església de santa Coloma d'Arsèguel Arsèguel és un poblet de l'Alt Urgell, que fa de porta d'entrada del massís del Cadí. Dés d'allà, les vistes de la muntanya rocosa són espectaculars, tant quan la roca és vermella al cap del dia, com quan és blanca per la neu de l'hivern. L'església de Santa Coloma que és d'origen romànic ( encara en manté trets ) és el primer que hom es troba a l'arribar. Resulta especialment bonica si s'hi arriba al capvespre, quan les llums són més tendres. el Cadí des d'Arsèguel Del castell dels Cadell en queden restes disperses  pel poble. Una passejada lenta permet trobar-ne alguna. Expliquen que Arsèguel és el poble català de l'acordió i que un cap de setmana  a l'any es celebra una trobada d'acordionistes del Pirineu i que aquesta és la festa més antiga de música popular que es celebra. plaça de l'acordió Els carrers són càlids com la llum, les fonts fresques i

part baixa "Quer" sembla ser que siginifica " roca ", de manera que  "Querforadat" significaria " rocaforadada". La roca és ben clar que hi és, però el forat no ho és tant de clar que hi sigui , malgrat el que expliquin les dites populars. El que sí és veritat és que parlem d'un lloc molt bonic, on la roca que va mantenir el castell, continua sent part de la gràcia que té aquest racó de l'Alt Urgell, al peu del Cadí.  entrada del poble part alta Dés del Querforadat , l'excursió cap el Tossal del Quer , on queden les restes d'una torre de guaita, passant pel coll de l'Eruga ,és tot un plaer, especialment per la vista imponent del Cadí i dels boscos de pi negre i roig  que l'acoixinen. primer rovelló de la temporada coll de l'Eruga restes de la torre de guaita del Tossal del Quer Tossal del Quer vista  vessant nord , des del Tossal del Quer  Glòria Vendrel

Avui a la sobretaula parlàvem de les impressions que suscita una  visita al camp de concentració d'Auswitch, de com es pot arribar a tanta maldat i tant dolor, de com ha estat possible... He de reconèixer que si hi ha una cosa que em desconcerta fins el punt de deixar-me muda, és precisament el sofriment dels innocents.... és que hi ha i hi ha hagut tant de dolor , tanta injustícia i tants innocents en la història ! Últimament i cada cop més, quan escolto les notícies, és com si tota l'angúnia del món cridés a la vegada. És una sensació estranya, com si el dolor contingut m'increpés a crits, com si jo hagués de fer alguna cosa per mitigar-lo sense saber què fer. El que si és veritat és que sento ràbia, molta ràbia de pensar que hi ha molt sofriment inadvertit, oblidat, menyspreat... com si fos possible que existís sofriment de primera categoria i de segona categoria !... m'entristeix profundament no solament no saber què fer, sinó també i senzillament " no

Girona és la capital del Gironés, hi passen quatre rius: el Ter, el Gúell, l'Onyar i el Galligants, la seva catedral és senyora i es fa veure, sant Pere Galligants i la capella de sant Nicolau són al peu del que queda de muralla , el call i els banys jueus   els colors de les cases sobre l'Onyar , el passeig de Sant Daniel, els ponts, la devesa, els carrers porxats ... capella de sant Nicolau sant Pere Galligants passeig arqueològic banys jueus muralla carolíngia catedral vista des de la catedral catedral  l'Onyar Hi ha passat molta gent: des dels íbers i la Gerunda romana , passant pels visigods, musulmans i la Girona carolíngia, fins l'època moderna i contemporània. Els últims que hi hem passat hem estat nosaltres : tot un plaer ! Glòria Vendrell i Balaguer agost del 2014