dimarts, 15 de juliol de 2014

Les Fonts de Montjuïch


L'obra hidrològica de Carlos Buigas va ser construida el 1929 per a l'Exposició Universal. Estem parlant de la Font màgica i de les tres cascades superiors que s'abasteixen de l'aigua que prové del subsòl, a més a més  del conjunt de cascades i estanys situats en la línea que uneix la plaça Espanya amb el Palau Nacional que alberga el museu MNAC.

L'espectacle de llum aigua i so ofereix cada 10-14 minuts  coreografies musicals pel gaudi del passejant i de l'espectador. Diuen que de la gran font brollen 2600 litres d'aigua per segon.

Les fonts de Montjuïch tenen a veure amb la muntanya i amb els  camins d'aigua de Barcelona : 

Montjuïch etimològicament pot significar o bé " mont dels jueus" o bé "mont de Júpiter". Hi ha motius que fan pensar en qualsevol de les dues possibilitats com a versemblants. El que sí sabem del cert és que la muntanya va ser explotada com a cantera pels íbers i pels romans i que va subministrar pedra a la ciutat  fins el s.XX

I pel que fa a l'aigua se sap també que la muntanya atreia als barcelonins per la quantitat de fonts que albergava. Tenim referències de les fonts des de  molt antic.

Aigua i pedra són dos components naturals molt poderosos i com que les ciutats no deixen de ser altra cosa que natura domesticada ( a vegades massa... )  és per això, que més enllà del senyor Buigas i de l'Exposició Universal del 29, les fonts de Monjuïch, no són màgiques pel que alguns pensen, sinó perquè d'alguna manera, encara que sigui en el record, tenen a veure amb la màgia original... a to amb la ciutat,  han domesticat la pedra  de la muntanya i també  l'aigua que hi brollava. No sé si hi esteu d'acord però jo trobo que aquesta és la seva gràcia .

Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada