Les aromes dels xiprers

Des d’un racó del jardí he percebut l’aroma dels xiprers. Com que diuen que són imatge de la perennitat, el seu aroma ha vingut acompanyat de presències , que lluny de fer-me por, m’han fet sentir a gust en el devenir de la petita història , construïda a base de tantes i tantes petites coses i de tants i tants petits detalls ...són instantànies del temps que perduren en la memòria; a vegades les recordem però a vegades no... és una pena !

Aquesta nit quan us escoltava, quan us veia i us observava discretament des del punt del jardí on arribaven totes les aromes dels xiprers, passat i futur s’han picat l’ullet... diria mentida si digués que ho he sentit com es senten les paraules en les oïdes, però sí que és veritat que he escoltat paraules que brollaven de dins, de la nit tèbia, de la llum càlida, de les vostres riallades, de la fresca suau... eren paraules de les iaies, de les que he conegut i de les que no, dels avis, dels que he conegut i dels que no, de tiets i tietes, de gent estimada i del meu fill petit que no vaig arribar a conèixer... eren properes i càlides com la llum, suaus com la fresca i tèbies com la nit...

S’hi han estat una estona amb nosaltres i tot i que no hi éreu tots, elles que són lliures de qualsevol temps i espai mort , elles que han trencat els lligams del present, eren contentes de veure-us a vosaltres, als que falten, als nous i també els que estan per venir però que ja hi són.

Les aromes dels xiprers han marxat dins del bosc, al bell mig de la nit que no és fosca , sinó clara i lluminosa. ..així la he sentit avui des del meu racó del jardí, mentre us escoltava, mentre us veia i us observava, contenta i feliç.

Glòria Vendrell i Balaguer

juliol del 2014