Vallgorguina


Vallgorguina jeu a la falda del Montseny, pertany a la comarca del Vallès oriental i avui li ha plagut rebre’ns amb un dia plàcid i assollellat, d’aquells que un voldria tenir cada dia.

De joveneta hi havia vingut alguna vegada, però les coses que veus de jovenet i joveneta, cal veure-les més endavant, perquè els ulls es fan més grans i més atents amb el transcurs de la vida.


Ja fa molt de temps que penso que els camins , els racons , els boscos ... que tenen cura de la imatge del lloc, que saben coses que les cases i la gent ignora, que guarden secrets irrellevants si es vol, però preciosos tantes vegades ! ... és per això que encara que no m’hi aturi , observo de reüll i escolto mentre passejo pels volts de Vallgorguina ...



Ens podem arribar fins “La pedra gentil” que és una estructura megalítica, un dolmen de més de 4000 anys. Tot i que sembla que la pedra superior està trencada i que algunes de les set pedres que fan de suport, que han estat reubicades i amb afegits, per tal de mantenir l’alçada original, això no li treu ni màgia ni bellesa.

De fet el turonet enlairat que a la vegada la preserva i la mostra, li aporta un tret discret d’exquisidesa. Al seu costat, a la vista de les runes de Santa Eulàlia de Tapioles , dels cims del Turó de l’home i del Matagalls, encoixinats per la boscúria del Corredor i del Montnegre, a una li sembla sentir-se més a prop del temps que no passa que no pas del temps que s’esmuny entre les mans.



Però el millor de tot és la casa que espera, els amics que es retroben, els minuts amables i les hores dolces ... i el foc i el caliu de l’hivern que marxa i de la primavera que just comença.

Glòria Vendrell i Balaguer
abril del 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa