Venbariarismes

blog.grr.es A d’ahir que et vaig conèixer B de bellesa que s’insinua C de clos D de dolor que crema E d’esperança que no falla  F de fortalesa en la tempesta G de gust de mar H d’hermètic i d’hermenèutica I d’Ismael J de juliol al Pirineu L de lilà del jardí que cuides M d'un mas que no oblido N de nosaltres NY de nyaps inevitables O d’orelles que sempre escolten P de pedres amigues Q de quimeres R de rius d’aigües dolces S de sal que preserva de la destrucció T de terra humida de pluja U d’ulls que miren el que no es veu V de Vida plena X de xop de penes Z de zel per tu d’ençà que et vaig conèixer Glòria Vendrell i Balaguer novembre 2013

www.conocemundo.es Quan es va obrir la finestra el primer cop, van volar per l’habitació uns quants papers que estaven sobre l’escriptori , els quals van quedar sota el llit desordenats i amagats de la resta de coses. L’escalf nocturn del llit encara impregnava els mobles i els objectes de l’estança, però amb la segona ventada sobtada, les ales de la finestra van espetegar contra la paret amb violència. Ningú no podia protegir el lloc perquè eren hores de ningú, així que en aquest segon obrir i tancar de finestra, quan es van trencar els vidres en trossos grans i menuts, van acabar de volar els papers que quedaven sobre l’escriptori així com els llibres ,els discos , els vídeos , els CDS ... L’escalf va abandonar l’habitació empès pel vent que irrompia amb una força creixent. Coixins, roba de llit i les coses que pesaven menys van formar petits remolins sords i fugaços. En cada obrir i tancar de finestra, que ara ja no tenia vidre, cruixia la fusta i grinyolava el que

L'hivern passat no hi eren. Tan sols eren record d'una tardor anterior. Però han passat moltes coses entre les fulles i la seca paret : han sorgit llavors noves, que esplendoroses ( cada any més) han vessat  i han omplert  les teulades i el jardí.  La gama cromàtica és com un ventall que s'obre a poc a poc i sense pressa  A la primavera hi va ser el verd vigorós i tendre.   A l'estiu el verd intens assolellat Ara és el temps del roig No tothom el veu el jardí i les fulles. És un secret poc compartit. Tot i que jo no les planto són ben meves,  perquè sóc jo qui les miro  i diuen que en la mirada hi és tot ! És l'esguard càlid que treu cap de bon matí tenyint de roig tot el que troba.   Les meves fulles no passen comptes, no em jutgen, no pregunten res... són sempre a la vora, al tast, al perfum, a l'espera d'una nova tardor. Està a punt de venir qui les arrenca fins l'any que ve. Gairebé mai tinc temps d'acomiadar-les.

Mar de precioses ombres  d’ombres del matí que es lleva prop de tu tu que et confons amb les ones ones de plata plata de sol sol de migdia migdies de tu que vius esperant a la sorra  sorra tòrrida de llum de la llum que es veu des de la meva finestra de la finestra que sospira pel desig del mar... Però el mar s’amaga del sol del sol del capvespre del capvespre gandul... Mar de precioses ombres d’ombres secretes i geloses de tu Glòria Vendrell i Balaguer novembre del 2013

dibuix de la Montse Vendrell i Balaguer La Maria castanyera tenia dins del seu cistell un munt de castanyes rodones i lluentes, però d’entre totes elles, n’hi havia una de petitona que s’havia guanyat totes les simpaties de la nostra castanyera. Li deia que a ella no la vendria mai, ni a la plaça ni al mercat ni a cap lloc, de tan bonica com era !! La petita castanyeta contenta que contenta, però a les altres castanyes no els hi feia gens de gràcia tot plegat: - Carai! Perquè ha de ser ella la preferida !!! no hi ha dret !!! que té ella que no tinguem nosaltres ?  La mala maror va anar en augment fins el punt de que una nit mentre la castanyeta petita dormia dins el cistell, totes les altres van decidir que a l’endemà, quan la Maria Castanyera anés a la muntanya a collir més castanyes, que sense que ella se n’adonés, que la llençarien del cistell per no veure-la mai més... així ja no n’hi hauria de preferides !!! I així va ser : en un revolt del bosc, al co