El crit del mar

Tu presencia es ajena, extraña a mi como una cosa
Pienso, camino largamente, mi vida antes de ti.
Mi vida antes de nadie, mi áspera vida.
El grito frente al mar, entre las piedras,
corriendo libre, loco, en el vaho del mar.
Desbocado, violento, estirado hacia el cielo
Pablo Neruda
Els rius corren cap el mar
i el mar no s'omple mai
però els rius no cessen d'anar
sempre al mateix lloc
Coh 1,7
El mar dins les orelles ha trobat un bon lloc per estar
Ja no calen els cargols de mar per sentir-ne la remor
Cada cop que et tinc a prop
em recordo de com n'ets d'insistent dins meu
És el crit del mar i el meu!
Glòria Vendrell i Balaguer


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa