Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Entre mar, terra i cel

Imatge
Fotografia del Joan Pau Inarejos i Vendrell Li passava sovint que li semblava ofegar-se sense motiu aparent . Es sentia atrapada entre cel i terra, entre mar i cel. I quan això passava se li assecava la pell i li queia a trossos com la serp quan fa el canvi. Era dolorós el trànsit, però calia.  Una petitíssima mil·lèsima de segon era suficient per engegar el procés. Això és el que ella es pensava, perquè no sabia que dins seu bullien massa coses. D’aquelles que no responen a res evident.  Aquell espai estret entre ella i tot, aquell desig inquiet i tremolós, aquell foc, aquell eloqüent silenci, aquella veu muda... tot d’una no cabia dins i s’obria pas a cops i espentes .  Encara que hi hagués un món sencer al seu costat, quan això passava se li assecava la pell i li queia a trossos, com la serp quan fa el canvi. Era un trànsit dolorós, però calia.  Atrapada entre cel i terra, entre mar i cel, es consolava pensant en el nou dia que sempre esdevé.  Glòria Vendr

Què carai té Sant Jordi ?

Imatge
Hi ha dracs i princeses pàgines de contes  i un cavaller llibres que vessen  les taules colors de primavera que estrena nens i nosaltres sol, cançons i roses arreu... és això  o què carai té ? Glòria Vendrell i Balaguer 23 abril 2013

La bellesa de l'evangeli

Imatge
www.ministeriocrecer.org Papa Francesc: Les expreso un deseo: (…) Que toda la pastoral sea en clave misionera. Debemos salir de nosotros mismos hacia todas las periferias existenciales. Una Iglesia que no sale, a la corta o a la larga, se enferma en la atmósfera viciada de su encierro. Es verdad también que a una Iglesia que sale le puede pasar lo que a cualquier persona que sale a la calle: tener un accidente. Ante esta alternativa, les quiero decir francamente que prefiero mil veces una Iglesia accidentada que una Iglesia enferma. La enfermedad típica de la Iglesia encerrada es la autorreferencialidad; mirarse a sí misma, estar encorvada sobre sí misma como aquella mujer del Evangelio. Es una especie de narcisismo que nos conduce a la mundanidad espiritual y al clericalismo sofisticado, y luego nos impide experimentar “la dulce y confortadora alegría de evangelizar”(...) Dios no es una presencia impalpable, un “dios-espray”, una esencia nebulizada que se expande a nues

Primavera evident

Imatge
presseguers en flor Encara que sigui un tòpic, no tinc altre remei que dir que “ ha arribat la primavera” perquè no deixa de ser un esdeveniment carregat de sentit.  No hi ha res com treure-hi cap qualsevol dia del mes d’abril o maig  per adonar-se de que l’espectacle és a tocar. farigola florida trebolada bosc de l'Ordal En alguns llocs es mostra pletòrica i esplendorosa i en altres discreta i tímida,  però sempre fresca i renovada.  El cas és que sempre arriba, sempre hi és, sempre es mostra...  en siguem conscients o no, tant si li prestem atenció com si no...  és gratuïta com l’amor de debò. És per això que m’agrada. pixallits margarides flor de trepadella vermell petit Una passejada pel meu petit Penedès ha estat un regal pels sentits,  petit si voleu, però un regal per a mi. roselles Glòria Vendrell i Balaguer abril del 2013

Un lloc en el món

Imatge
motivossubterraneos.blogspot.com Un lloc en el món que faci olor de terra mullada,  que tingui un abast ben gran, com un miratge...  que no l’empresonin les portes ni les teulades  que somiï i que bategui amb el meu cor a la par del dels altres  que enterri cançons de guerra,  que foragiti les pors i les desesperances...  Un lloc en el món on poder estar- hi.  No se si existeix, si el trobaré,  si és al teu costat o dins teu o embolcallant totes les coses...  però no em cansaré de buscar-lo. Glòria Vendrell i Balaguer abril del 2013