Estiu selecte



NARCÍS COMADIRA:
Res del món no existeix fora d'això,
fora d'aquesta
lentitud aparent
          amb què se'n van les coses



GABRIEL FERRATER :
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, l'agut salt de llebrer 
que fa l'aroma dels lilàs a l'abril, 
els braços fins....Diré el que em fuig. 
No diré res de mi.


MIQUEL MARTÍ POL:
Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.


          
        JORDI SARSANEDAS:
Aquella felicitat,
i la ferida.
Aquest goig assassinat,
per sempre més ferida.
I el goig tan alt,
encara i encara.


GUERAU DE LIOST :
Al punt de mitja nit l'espai s'omplí de bruixes.
Són llurs pupil.les xiques, vermelles com maduixes.
En surt un requitzell del fons de cada esquerda,
vestides amb brials de teranyina verda.



NARCÍS COMADIRA :
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.


JOAN MARGARIT :
Oh, com m'estimo aquest profund silenci,
quan tot resta suspès però tranquil
i sense desitjar cap desenllaç.
Un cec ahuca els gossos de l'atzar
i l'aiguaneix dels mots travessa ocult
vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait
com un estel de nit sostinc la lluna.


MIQUEL MARTÍ POL
Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.


JOSEP MARIA DE SAGARRA:
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...



MIQUEL COSTA I LLOBERA :
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.


JOSEP MARIA DE SAGARRA:
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?



JOSEP SEBASTIÀ PONS:
Fins l'ombra ha begut l'ombra de l'agulla,
i el rellotge de sol ve a defallir.
Si el gel nocturn toca la fulla,
la nit penetra en mi.


MIQUEL COSTA LLOBERA:
Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd ... 


CLEMENTINA ARDERIU .
I seré una doneta només,
tota plena de planys i de noses,
i quan vingui l'amat amb son bes
li diré com em plauen les roses.


SALVADOR ESPRIU:
Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.
És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.


ROSA LEVERONI:
I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.


JOSEP JANÉS I OLIVER:
¿De quin arbre eres branca,
de quin calze eres pètal,
de quin aire eres fulla,
tu que en tu sembles néixer,
fulla, pètal i branca?


MIQUEL MARTÍ POL:
Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa


MIQUEL MARTÍ POL:
És,doncs, sols per l'amor 
que ens creixen roses als dits 
i se'ns revelen els misteris;

ORDAL (PENEDÈS)
fotografies del Lluís Inarejos i Vendrell
i del Francesc Inarejos de las Heras







Comentaris

  1. En el fragment del "Pi de Formentor", poema de Miquel Costa i Llobera, allà on dius "que assalten la ribera", no és "que atupen la ribera"? No és per res, però el significat canvia. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa