El gratacels de la crisi
Mica en mica, a poc a poc, les mans juntes i
els peus units ,
ajudaran a no tenir por dels grans, encara que mirem avall
i
el vertigen ens destaroti,
encara que mirem amunt i la llunyania ens perdi.
Amb el vermell
que gosa , amb el verd que espera, amb el blanc que somia...
I si arribem dalt i cal baixar i tornar a
començar, tornarem a fer-ho.
No tenim por, si Tu ets amb nosaltres.
Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada