De salms i de poesia


Senyor, tu ets el meu déu
a l'alba et cerco
tot jo tinc set de tu
per tu es desviu el meu cor
com terra eixuta assedegada, sense aigua
(...) la meva ànima s'ha enamorat de tu
em sosté la teva mà
Salm 62

¡Ah, qui pogués, llavors, deturar les hores!
Aturar el món i el seu girar latent:
copsar l'Etern com si un secret inútil
ens convertís en llum de l'univers.
Agustí Pons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa