Necessàriament en solitari


Tota decisió te conseqüències comunitàries, per petita que sigui. No hi ha res que fem o no fem que no repercuteixi en bé o mal d’algú altre.

La nostra vida és plena d’actes,  alguns de molt rellevants, altres de menys i potser molts que els anomenaríem directament insignificants i irrellevants, però la veritat és que tot aquest seguit d’actes ha configurat la nostra vida passada i la ha catapultada al futur. 

Res és absurd. Ho pot semblar si ho mirem a distància curta, però fotografies com aquesta ens encoratgen a dotar de sentit cada passa,   cada petjada, cada moviment i cada segon d’ascensió, malgrat la dificultat i l'absurditat del moment.

Les coses més valuoses de la vida , no per difícils o aparentment estèrils deixen de ser belles, però, la veritat és que malgrat la nostra condició necessàriament social, sempre les portem a terme en solitari. Necessàriament en solitari també.


Glòria Vendrell i Balaguer
Juny 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa