El conillet del circ de Pasqua que vivia dins d’un barret
Van arribar les vacances de Pasqua i va arribar també
l’esperat dia del Petit Circ de Pasqua , que cada any venia a la ciutat .
La senyora Abrilina frisava per veure l’espectacle.
Quan va sortir el presentador negre, ella va començar a aplaudir tota
emocionada.
El presentador negre va anunciar el trapezista, el
pallasso, el músic, el mag del coixí i el cavallet blanc. Entraven a l’escenari
un per un, i saludaven al mig dels aplaudiments de tothom.
Però sempre s’oblidava de presentar el conillet de
dins del barret del mag.
- - Que comenci la funció!!!!! – va
cridar el presentador negre
Passaven els minuts , els minuts, els minuts.... i
l’escenari restava ben buit.... no sortia ningú !!!
Finalment i després de molta estona, el presentador
negre va sortir de nou, tot compungit, i va dir que per una estranya raó, tots
els personatges havien desaparegut misteriosament. Ningú entenia què havia
passat.
La senyora Abrilina va decidir fer alguna cosa per
ajudar i va sortir al carrer per veure si trobava alguna pista dels nostres
amics del circ.
Després de molta estona de córrer carrers i places,
veient que no trobava res ni ningú , es va asseure al terra, ploricosa i trista,
pensant que mai més tornaria a gaudir amb els seus amics del circ...
Mentre plorava, es va adonar de que alguna cosa se li
bellugava a la faldilla..... ?????.... quin ensurt ! sense pensar-s’ho dues
vegades, amb un moviment ràpid va aixecar les faldilles i va agafar pel coll
allò que s’hi havia amagat.
- -Què fas aquí ???- va preguntar la
senyora Abrilina?
El conillet de dins del barret, tremolós i espantat,
va començar a parlar:
- -He aconseguit escapar perquè m’he
amagat ben amagat, dins del barret !... han vingut els homes de xocolata, i
s’han endut tots els meus amics del circ, perquè diuen que els necessiten per
posar-los de guarniment en les mones i dins dels ous de pasqua
- - Hem de fer alguna cosa per ajudar-los
a escapar ! – va dir la senyora Abrilina- els dos ho aconseguirem!
La senyora Abrilina, amb el conillet de dins del
barret ben amagat sota les seves faldilles, va trucar a la porta de la fàbrica de xocolata
-Pom pom !
-Què vol senyora ?
-Vull comprar una mona de pasqua ben gran ! ...
Mentre la senyora Abrilina entretenia el porter
de la fàbrica de xocolata, el conill de dins del barret es va
colar dins de l’edifici. Va remenar-ho tot incansablement fins que va trobar
els seus amics.
Els va treure d’un a un, amagats dins del barret, mentre la
senyora Abrilina continuava, xerra que
te xerra, amb el senyor de la porta:
- Aquesta tampoc m’agrada, en vull una d’especial....
aquella tampoc em fa patxoca perquè és massa dolça.... la del costat te l’ou massa
petit.... bla bla bla bla bla
Quan el conillet va acabar de treure tots els seus
amics dins del barret, la senyora Abrilina es va despedir del porter dient que
no li agradava cap de les mones que tenien i que la compraria en un altre lloc...
Ho havien aconseguit ! havien rescatat els seus amics
!
Aquesta vegada sí que estava content el presentador
negre ! tots van fer les seves actuacions i la senyora Abrilina aplaudia sense
parar.
Durant l’actuació del mag, el conillet va sortir de
dins del barret , va mirar la senyora Abrilina i tots dos es van picar l’ullet.
Des d’aquella pasqua, cada vegada que el circ viatjava
pel món, sempre que el presentador negre
presentava els actors, mai s’oblidava de presentar i ho feia el primer de tots, al nostre
amiguet, el conillet de dins del barret.
I Ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,
aquest conte ja s’ha acabat!
Glòria
Vendrell i Balaguer
Març
del 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada