L'experiència explícita

 

Del llibre de Josep Otón: " Simone Weil : El silenci de Déu "

Una mistagògia ( pedagogia del misteri)

En fer explícit el que era implícit, la vida es transforma i adquireix un nou significat. L’experiència explícita és una invitació a contemplar la realitat des d’una perspectiva nova, més profunda i més enriquidora.  Per aquest motiu és experiència religiosa, si entenem la religió des de l’etimologia de  relegere, és a dir, com una crida a fer una relectura de la realitat, a interpretar-la des d’un altre punt de vista, que en destaqui el caràcter sagrat que sovint hi roman ocult (...) Hi ha molts exemples d’això a la Bíblia. Un n’és el cas d’ Abraham, que  ja havia sortit d’Ur amb la seva família i es dirigia a Canaan, però va ser després de la mort del seu pare Tèrah, quan pren consciència del sentit sagrat del viatge. Aleshores assumeix explícitament com una vocació, el que ja estava fent : sortir de casa seva i dirigir-se a la Terra Promesa.

La vida ordinària pot ser l’oportunitat per realitzar la trobada. Amb una mirada nova, descobrim com qualsevol circumstància de la vida es pot convertir en l’escenari de la trobada amb el transcendent.

L’experiència de l’Amor explícit no és altra cosa que el desenvolupament de l’atenció. Aquesta sensibilitat capta matisos i dimensions de la realitat que posen de manifest la presència de Déu i dels quals, fins aleshores, no érem capaços de ser conscients.

Un cop s’ha tastat la presència de Déu, és possible reconèixer-la a tot arreu.