Un banquet per a nosaltres


“Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit. Després digué al qui l'havia convidat: --Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos! “
LLuc 14, 7-14

Aquest ha estat l’evangeli sorprenent d’avui. I dic sorprenent, perquè se n’han fet tantes interpretacions com barrets. De tota manera, em sembla fantàstic que la Paraula de Déu digui tantes coses, i que les digui sempre i que les digui diferent a cada persona. Aquesta és la seva riquesa. Al Déu de la Paraula no el podem abastar ni dominar. Ell sempre ens sorprèn. A mi també ho ha fet aquest diumenge:

Déu pare ha preparat un banquet per a nosaltres . I nosaltres, pobres, invàlids, coixos i cecs no podem recompensar-lo de cap manera.

Ens passem la vida intentant ser mereixedors de totes les coses que tenim i convençuts , tantes vegades, de que el que tenim ens ho hem “ currat”, ens costa tant i tant acceptar seure a taula, sense merèixer-ho!

Som invàlids, quan no podem bellugar-nos i no podem sortir de la nostra cadira, del nostre “jo”, de la nostra situació anímica, del que ens fa patir, de la nostra realitat...

Som coixos quan malgrat tants esforços, sempre queda alguna cosa per resoldre i tantes coses a fer millor !

Som cecs quan no veiem i no creiem altra cosa, que el que ens marca el nostre criteri, la nostra intel.ligència, la nostra raó, les nostres emocions...

Així doncs, som pobres . Radical i existencialment pobres. Descobrir-ho és una festa,perquè sortosament el banquet és gratis.

Qui ens convida no necessita el nostre pagament. El motiu del banquet no és altre que poder conèixer una mica miqueta, com és el cor de qui ens asseu a taula.

Afortunadament em trobo entre els convidats.

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa