El senyor negre i el sac de “ les fosques”



El senyor negre estava molt enfadat perquè s'havia assabentat de que arribava la festa del carnestoltes i que amb la festa, els nens i les nenes sortirien pels carrers a fer xerinola. 
Com que no volia que passés això, va decidir que mai arribaria aquest dia, perquè raptaria el sol i el ficaria dins el seu sac de " les fosques ". 

Com que els nens i les nenes van adonar-se de que mai es feia de dia, perquè el sol no estava dalt del cel ,com sempre, doncs van decidir de fer igualment la rua del carnestoltes, perquè farien servir llanternes. Cadascun en portaria una, i així entre tots farien molta llum. 

Però quan tots dormien, el senyor negre va fer un conjur molt estrany i totes les llums de les llanternes van pujar cap el cel, ben amunt.... fins que es van anar ficant totes, d'una en una, dins el "sac de les fosques". 

Quan es van llevar, els nens i les nenes, no van poder encendre les seves llanternes.....no entenien quina cosa estava succeint... tot plegat era ben estrany !... així que van pensar de fer servir espelmes, encara que n'haguessin de portar també els seus pares. Tant si com no, la rua del carnestoltes havia de sortir al carrer... i necessitaven llum!!!!!.... on recoi s'hauria amagat el sol? 

Quan el senyor negre va veure aquell estol d'espelmes que il.luminaven els carrers, es va enfadar més que mai : ningú podia gosar a desafiar-lo d'aquella manera! 
Va inflar les galtes a poc a poc, però cada vegada més i més ,i va deixar anar de cop el seu alè, sobre totes les espelmes enceses. Com que l'alè del senyor negre era fosc i molt calent, va desfer la cera de les espelmes, i ràpidament es va anar formant una bola immensa de cera groga d'espelma, que va començar a rodolar carrer avall, avall... 
Al final del carrer estava el senyor negre amb el seu "sac de les fosques" i hi va ficar dins, la bola de cera de les espelmes. 

Definitivament no havia res a fer. Mai més es faria de dia. El món sencer era ben a les fosques. i el Senyor negre estava d'allò més content. 

Però va passar una cosa inesperada : la lluna que ho havia vist tot, i que és amiga del sol i de la llum, perquè a les fosques no es podria lluir, tan blanca i tan bonica, doncs ,amb una de les seves banyes, va punxar el sac " de les fosques", i a poc a poc, van anar sortint petites espurnes brillants, que tenyien el cel... però després va ser un estrèpit de llum que tot ho omplia de gom a gom. També els carrers i les places. 

La rua del carnestoltes per fi va poder sortir al carrer. Des de dalt del cel, el sol i la lluna ho miraven tot ben contents, mentre el senyor negre corria i corria pel cel, espantat de tanta llum, i portant a la ma, el seu sac de " les fosques" tot estripat.

Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte, ja s'ha acabat.

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa